Continuem el Sermó de la Muntanya que vàrem iniciar fa vuit dies, i Jesús es val de dues imatges: la sal i la llum, per descriure el que nosaltres, els seus seguidors, hem de ser. La primera és una imatge molt familiar, molt de casa. Així com la sal serveix per donar gust i conservar els aliments, així nosaltres hem d’influenciar el medi social que ens envolta. Amb la nostra fe i la nostra esperança hem de comunicar il·lusió i hem de fer que la nostra societat es conservi sana, que no es podreixi ni degeneri en violències ni desunions.
“Vosaltres sou la llum del món”, diu Jesús. Quan Jesús pronuncia aquestes paraules, ¿qui té al davant? ¿A una colla de savis i gent important? Segur que no. Els que estan al seu voltant són gent de petits pobles de la Galilea, gent d’una cultura molt elemental, quasi ignorants, pobres i sense cap influència. I aquests són, precisament, “la llum del món”. Quin contrast! Un cop més troben a l’evangeli una mostra de que la saviesa de Déu no té res a veure amb la saviesa humana.
A l’evangeli de Joan, Jesús fa una altre referència a la llum quan ens diu: “Jo sóc la llum del món, el qui em segueix no caminarà a les fosques, sinó que tindrà la llum de la vida” (Jn 8,12). La llum té aquesta qualitat: quan una persona o un objecta la reben, encara que no tinguin llum pròpia, donen llum. És el cas de la lluna, que en rebre la llum del sol il·lumina la terra.
Per tant, si Jesús és llum, el qui segueix Jesús tindrà la llum de la vida i donarà llum. Aquesta llum que hem de donar els cristians, l’hem de donar, en primer lloc i com és natural, a nivell individual; però també a nivell col·lectiu, ens ho significa el mateix Jesús amb les paraules que hem escoltat: “Un poble dalt d’una muntanya no es pot amagar”.
Acaba l’evangeli d’avui amb unes paraules de Jesús que porten una tremenda càrrega de profunditat: ens diu que, si som llum, la gent veurà les nostres bones obres “i així glorificaran al vostre Pare del cel”. Per tant, segons Jesús, les nostres obres poden ajudar o dificultar que els homes lloïn Déu. Les nostres obres, les nostres actituds, poden ajudar o dificultar que la revelació de Déu sigui acollida o no.
Són, aquestes, unes paraules de Jesús realment molt interpel·ladores. La falta de fe en Déu, pròpia del nostre temps i de la nostra cultura, ¿serà, tal volta, deguda al comportament dels qui ens anomenem cristians? El CVII, en la constitució Gaudium et Spes (19,3) referint-se a l’ateisme i a l’agnosticisme diu textualment que: “els creients hi poden tenir una certa responsabilitat, en tant que, per una negligent educació en la fe, o per una presentació fal·laç de la doctrina, o fins també pels defectes de la pròpia vida religiosa, moral i social, cal dir que més aviat emmascaren que no pas revelen el rostre autèntic de Déu i de la religió”.
¿Què hem de fer per a ser llum? Hi ha un criteri infal·lible que és el de la caritat per a saber en tot moment si som llum o som foscor. El profeta Isaïes en la primera lectura ens ho dit molt clar: “Comparteix el teu pa amb els qui passen fam, si algú no té roba, vesteix-lo….llavors esclatarà en la teva vida una llum com la del matí”.
Hem de ser llum amb les nostres obres per la pràctica de l’amor: estimant tant als qui ens cauen bé com els qui no; tant els qui ens hagin fet bé com als qui, potser, ens hagin fet mal. Mai ens passarem per estimar massa. No apaguem mai als infants i als joves l’amor a la veritat i la il·lusió per cercar-la. Ensenyem, amb el nostre exemple, a anar sempre amb la veritat per davant.
Recordem les paraules del salm que hem resat avui: “L’home just és llum que apunta en la fosca”. Val la pena ser una persona honrada, no solament ens aprofitarà per a l’altre vida, sinó també per a aquesta.
